diumenge, 15 de desembre del 2013

1 any...com passa el temps!

Aquest passat dilluns dia 9 de desembre va fer 1 any que vaig aterrar a Beijing.

Una sensació estranya m’envaeix...Com passa el temps! Ja fa 1 any!

Per una banda sembla ahir que tancava les maletes en el meu pis de Girona i deia adéu a tothom. Per l’altra, aquests mesos a la Xina han estat tan intensos que hi ha dies que em costa recordar la meva vida anterior, em sento com si hagués viscut sempre aquí! La  Irene de Beijing es troba a anys llum de la Irene de Girona. L’essència és la mateixa, només faltaria, però he de reconèixer que he evolucionat, i molt! 

Cada dia que passa, aquest país m’obliga a créixer, a desenvolupar-me, m’obliga a deixar enrere la meva zona de confort i a establir-me a la zona d’aprenentatge constant.
Aquest ritme frenètic on em veig submergida és esgotador però també molt apassionant, és el que em fa sentir viva en tot moment. Enmig de tot aquest brogit reconec que no m’és fàcil trobar, o buscar, moments per a aturar-me i reflexionar i poder digerir i entendre tot el que m’envolta...

A Girona, era més senzill evadir-me regularment i analitzar la meva realitat i el meu entorn. Aquí, de moment no és així. Evadir-me implica parar completament, implica temps, implica silenci. Implica que mentre m’aturo, el meu entorn continua avançant a una velocitat astronòmica que de moment em costa reenganxar. Així que mentre estic digerint aquest primer any, ja estic afrontant les noves situacions del següent.

A vegades encara em pregunto com he pogut arribar fins aquí, ja que quan em va començar a ballar pel cap la idea de marxar em semblava impossible, com una carrera d’obstacles infinita, impossible de superar.


Deixar una vida enrere i començar-ne una altra tan lluny implica tancar temes, tancar portes, implica temps i esforç. Un fet que crec que un no n’és conscient fins que decideix fer-ho. I després de l’esforç de clausura, automàticament apareix la necessitat i l’esforç d’obertura en el nou destí. Confrontació de sentiments, sensacions, il·lusions, vibracions... Començar des de 0.  

Reinventar-se, readaptar-se, conèixer, descobrir, retrobar-se amb dubtes i amb pors, afrontar reptes...Créixer, créixer, créixer...Sense parar.
Obrir la ment, cada dia una mica més. Ésser conscient com el teu camp de visió s’eixampla contínuament fins a punts que mai hauries imaginat possibles. Grans dosis de tolerància, respecte i paciència crec que són els valors que més he desenvolupat al llarg d’aquest any.

Vull agrair a tothom que m’ha donat la mà en algun moment d’aquesta aventura, tant d’aquí com d’allà. Tant en tancar les maletes com en reobrir-les. Tots aquests punts de recolzaments que he sentit i tingut mai els oblidaré perquè m’han ajudat a fer realitat un gran somni, m’han ajudat a ser qui sóc ara mateix i a ser on sóc. Estic contenta, em sento orgullosa de mi mateixa...sóc feliç, molt feliç!


Així doncs, de moment passaré un any més en aquesta gran ciutat, en aquest país, per a poder continuar descobrint-lo, assaborint-lo i gaudint-lo en tot moment, tal i com he procurat fer fins ara.











1 comentari:

  1. Hola bonita,

    He leído tu última entrada y después he releído todas las anteriores y se nota en la escritura que cada día que pasa estás más cómoda y tranquila. Sabía que no sería de otra modo.

    Me gustó mucho verte ayer.

    Un besito navideño

    ResponElimina