 |
| Vista del jardí central des de la porta del meu bloc. |
Després de buscar caseta a peu, a sobre una moto elèctrica rosa fúcsia de la barbie, abans d'anar a la feina, sortint de la feina, amb neu, amb un fred inhumà... I visitar llocs sense lavabo, o bé sense cuina, o bé sense finestres o sense res de tot això, mal aïllats enmig de carrerons laberíntics...
Puc anunciar amb majúscules, i amb un somriure d'orella a orella, que he trobat "CASA MEVA"!
Ja hi estic instal·lada i m'hi sento "com a casa"!
 |
| La meva habitació: dormo sobre una tarima! |
Mai havia pensat que la necessitat de "posseir" un espai en condicions arribés a ser tan important per a mi en aquests moments. Aquest fet m'ha portat a preguntar-me quins són els meus mínims per viure o, dit d'una altra manera, a què estic disposada a renunciar per viure dins els "meus estàndards" en un país on tot és nou i desconegut, res és familiar i l'únic que em pertany és el meu equipatge?
Dedueixo que com més aliè és l'exterior més necessitat tinc de crear-me el meu propi escenari. Un raconet només meu, conegut i controlat, amb el comfort necessari per a poder descansar i aïllar-me per un instant del món que m'envolta i així poder ser capaç d'abordar una altra jornada intensa i plena d'aventures desconegudes.
 |
| La cuina, és bastant gran i té una galeria. |
Així doncs, finalment he trobat un piset amb lavabo, cuina i finestres!
Al centre de Beijing, al costat d'una zona amb temples, i el comparteixo amb la Mar, una noia també catalana i arquitecta de Badalona.
El pis compleix tots els meus requisits mínims de comfort. Bé, els supera amb escreix, o sigui que no tinc cap queixa, tot al contrari, em sento molt i molt afortunada de la troballa que hem fet!
 |
| El menjador. També té una galeria. |
 |
| Vistes des de la galeria del menjador |
S'ha de dir però, que pels xinesos IKEA és bastant "luxós", no és la botiga barata on tothom va a comprar quan "estrena casa". Tot i així sempre està molt ple de gent tafanejant i mirant, remirant, tocant... Els xinesos hi van a "passar l'estona". Te'ls trobes assentats als sofàs jugant amb els seus mòbils, estirats als llits dormint, fent guerres de coixins, xerrant en les cuines del showroom com si fos casa seva... Fins i tot en els WC dels showrooms han hagut de posar uns cartells on indica que els serveis de veritat són a la 3a planta...!
 |
| La meva estimada bicicleta que em porta a tot arreu! |
En definitiva, després de les primeres 6 setmanes ja estic finalment ben instal·lada. Cada cop em queden menys coses a fer de la llista "d'imprescindibles" que em vaig fer quan vaig arribar. Tinc feina, tinc bici i tinc casa! Ara "només" em falta parlar xinès! Però bé, aquest repte va per llarg, ja que no és un idioma senzill. Tot és qüestió de dedicar-hi temps i esforç!
De moment amb 4 paraules de xinès, gesticulacions, el traductor del mòbil i dibuixets en el meu bloc de notes, aconsegueix-ho fer-me entendre en el meu dia a dia; per casos especialment complicats, sempre tinc "la trucada comodí". Truco a una companya xina de la feina que tradueix al meu interlocutor tot el que jo li vull dir i tot solucionat en un plis plas!
O sigui que molt lentament vaig guanyant terreny a aquesta nova ciutat que tinc al davant i que cada dia em brinda situacions noves i desconegudes per superar. Simplement es tracta de continuar pedalant amb força, amb els ulls ben oberts i anar absorvint el màxim possible d'aquest nou món que m'envolta.
Molt bé Irene!! Ara que ja ho tens tot lligat...doncs a disfrutar!!!
ResponEliminaAra quan pensem en tu ja et podrem imaginar a casa teva, amb la teva bici, la bufanda...
Una agraçada molt forta!!