Aquest passat dilluns dia 9 de desembre va fer
1 any que vaig aterrar a Beijing.
Una sensació estranya m’envaeix...Com passa el
temps! Ja fa 1 any!
Per una banda sembla ahir que tancava les
maletes en el meu pis de Girona i deia adéu a tothom. Per l’altra, aquests
mesos a la Xina han estat tan intensos que hi ha dies que em costa recordar la
meva vida anterior, em sento com si hagués viscut sempre aquí! La Irene de Beijing es troba a anys llum de la
Irene de Girona. L’essència és la mateixa, només faltaria, però he de
reconèixer que he evolucionat, i molt!
Cada dia que passa, aquest país m’obliga
a créixer, a desenvolupar-me, m’obliga a deixar enrere la meva zona de confort
i a establir-me a la zona d’aprenentatge constant.
Aquest ritme frenètic on em veig submergida és
esgotador però també molt apassionant, és el que em fa sentir viva en tot moment. Enmig
de tot aquest brogit reconec que no m’és fàcil trobar, o buscar, moments per a
aturar-me i reflexionar i poder digerir i entendre tot el que m’envolta...
A
Girona, era més senzill evadir-me regularment i analitzar la meva realitat i el
meu entorn. Aquí, de moment no és així. Evadir-me implica parar completament,
implica temps, implica silenci. Implica que mentre m’aturo, el meu entorn continua
avançant a una velocitat astronòmica que de moment em costa reenganxar. Així
que mentre estic digerint aquest primer any, ja estic afrontant les noves
situacions del següent.
A vegades encara em pregunto com he pogut
arribar fins aquí, ja que quan em va començar a ballar pel cap la idea de
marxar em semblava impossible, com una carrera d’obstacles infinita, impossible
de superar. 
Deixar una vida enrere i començar-ne una altra
tan lluny implica tancar temes, tancar portes, implica temps i esforç. Un fet
que crec que un no n’és conscient fins que decideix fer-ho. I després de l’esforç
de clausura, automàticament apareix la necessitat i l’esforç d’obertura en el
nou destí. Confrontació de sentiments, sensacions, il·lusions, vibracions...
Començar des de 0.
Reinventar-se,
readaptar-se, conèixer, descobrir, retrobar-se amb dubtes i amb pors, afrontar
reptes...Créixer, créixer, créixer...Sense parar.
Obrir la ment, cada dia una mica més. Ésser
conscient com el teu camp de visió s’eixampla contínuament fins a punts que mai
hauries imaginat possibles. Grans dosis de tolerància, respecte i paciència
crec que són els valors que més he desenvolupat al llarg d’aquest any.
Vull agrair a tothom que m’ha donat la mà en
algun moment d’aquesta aventura, tant d’aquí com d’allà. Tant en tancar les
maletes com en reobrir-les. Tots aquests punts de recolzaments que he sentit i tingut mai els oblidaré
perquè m’han ajudat a fer realitat un gran somni, m’han ajudat a ser qui sóc
ara mateix i a ser on sóc. Estic contenta, em sento orgullosa de mi mateixa...sóc feliç, molt
feliç!
Així doncs, de moment passaré un any més en
aquesta gran ciutat, en aquest país, per a poder continuar descobrint-lo, assaborint-lo i
gaudint-lo en tot moment, tal i com he procurat fer fins ara.
