Avui fa 3 setmanes exactes que vaig aterrissar a Beijing.
Diumenge 9 de desembre, a les 8 del matí, la ciutat m'esperava amb un cel blau, un sol brillant i un vent que em feia amagar la cara darrere la bufanda.
He passat menys d'1 mes en aquesta ciutat però a vegades tinc la sensació que fa molt més temps que hi vaig arribar...Dedueixo que aquest sentiment és per l'allau de novetats que he viscut en un espai tan petit de temps. A més, a dia d'avui, em sembla que encara no he digerit res de res!
Visc en un continent nou amb una cultura completament diferent, treballo en un lloc nou, he conegut gent nova, he de buscar casa, menjo aliments que desconec, l'idioma que em "sona a xino" (i aquest cop ho és de veritat!), olors desconeguts, el termòmetre que mai no puja dels -4ºC i cada dia tinc fred en un moment o altre...en definitiva, tot és nou! Una novetat que m'encanta i que em fa estar al 100% cada minut que passa però que em deixa abatuda quan el dia s'acaba...I més amb aquest fred polar espantós!!!
Per sort, ara al despatx tenim uns dies de festa que els utilitzaré per a descansar, per a reflexionar i per recuperar les forces, ja que he tingut un aterrissatge molt forçós! El dilluns després d'arribar, tot i el jet lag, ja vaig començar a treballar i des de llavors ja he tingut 2 entregues a la feina, he visitat gairebé 30 pisos per intentar trobar "casa meva", tinc número de mòbil xinès, tinc compte bancària, m'he comprat una bicicleta de segona mà, he agafat un taxi sola, ja m'han timat amb el preu d'un candau per la bici ( la bici m'ha costat uns 40euros i el candau uns 10...), he vist nevar unes quantes vegades, m'he comprat llibres d'arquitectura falsos i ja m'han batejat amb un nom xinès...entre moltes altres anècdotes!
Això del bateig ha estat aquest matí en un bar on hem anat a fer un "brunch". Aquí és molt típic que si ets occidental et bategin amb un nom oriental i viceversa... Tothom té 2 noms. Per exemple, a la feina treballo amb una tal Cherry i amb un tal Ray, tots 2 xinesos però s'han posat un nom ben americà ja que se suposa que així serà més fàcil la pronuncia per als "westerners". Així doncs, cansada de no poder respondre a la pregunta referent al meu nom xinès, he demanat als nois que porten el bar d'aquest matí a veure si em podien batejar... I com que aquí s'inventen noms amb una facilitat que espanta i el xinès és una llengua que es base en ajuntar paraules diferents per fer-ne una de composta i amb significat més complex, doncs així ha estat!
Em dic "Lotus de Neu de la Dinastia Tang". Bé, això de la Dinastia Tang és com un afegit per donar "prestigi" al nom o bé com el cognom... Seria com "Senyoreta Tang" com a nom formal i "Lotus de Neu" per als amics.
El nom està format pel caràcter "tang = Dinastia tang" pel caràcter "neu = xue" i el caràcter "flor de lotus = lián". Crec que és un nom ben bonic, tot i que considero que costa de pronunciar, m'agrada! I més quan m'han explicat el significat.
Això de viure a Beijing, tot i ser bastant més complicat que viure a Girona, cada dia aconsegueixo ser una mica més "autònoma", fet que el primer dia em semblava impossible. Veure que avanço em fa estar contenta, molt contenta! I cada nou pas o cada nou descobriment és una injecció d'energia immillorable!!
Aquest any estic celebrant unes festes peculiars i en un entorn molt diferent, 7 hores abans que la família i que els amics, però estic feliç de poder sentir a tothom tan a prop malgrat els 10.000km de distància. Demà, 31 de desembre, avançaré cap al 2013 amb antelació gràcies a la diferència de la franja horària i desitjo que aquest any nou m'ofereixi l'energia i les ganes per poder anar fent passets endavant en aquesta aventura; que m'ajudin a créixer, a evolucionar i a poder continuar gaudinat-la com fins ara.
Ens reté a les nostres zones de confort, que són, en realitat, els llocs menys segurs on podem viure. 
